intente atrapar
el temps entre les mans,
i aturar-lo,
i retenir-lo,
com ninot indultat.
...
Tasca impossible,
la d’aquestes mans,
que ocioses s’entretenen
i ja no reconec,
a la teixidora del temps.
NAVARRO, Joana
El temps, com la sorra d'un rellotge, s'escola entre les mans, el que li queda de joventut indultada (imatge inspirada en el ninot indultat de ser cremat a les falles).
No reconeix la teixidora del temps: no reconeix el pas del temps en el seu cos, se sent una nena encara. Les mans "ocioses s'entretenen" em recorda el Gabriel Ferrater de "Cambra de tardor":"Que lent el món, que lent el món, que lenta/ la pena per les hores que se'n van/ de pressa!".
És un poema molt ric en imatges i connotacions, que en un primer moment només s'intueixen. És una joia, com ho són sempre els seus poemes.
5 comentaris:
Dues meravelles, el poema i el comentari!
Qu no em pensaves dir res del nou blog?
La imatge de les mans a la teixidora del temps és una imatge molt bonica; encara que daben que no poden fer res per recobrar-lo, s'entretenen amb la intenció d'almenys haver-ho intentat.
M'ha agradat molt
Què no em pensaves dir res del nou blog?
La imatge de les mans a la teixidora del temps és una imatge molt bonica; encara que daben que no poden fer res per recobrar-lo, s'entretenen amb la intenció d'almenys haver-ho intentat.
M'ha agradat molt
Crec que ja t'ho havia dit, M'agrada molt el teu poema. Noé per què, però m'arriba molt.
De vegades, les persones procurem fer coses amb les mans quan no podem aturar el temps o quan no volem pensar que ha passat el moment desitjat.
M'agraden moltíssim, el poema i el comentari.
Publica un comentari a l'entrada