Bon any amb Papasseit

La recuperació de la llengua

Us deixe un altre punt de llibre amb una paraula per a mi totalment desconeguda: el cuot. Si voleu més informació sobre la paraula, sols heu de passar a Adverbia, el blog on Jordi Dorcas ens presenta totes les seues investigacions al voltant del català central.

Un blog per a tots els qui estimem la nostra llengua i lluitem per la seua recuperació i normalització.

Ací teniu l'enllaç:

http://dorcajordi.blogspot.com/

L'esperança

Per a imprimir la imatge, cal clicar la segona, i  fer dues còpies; la primera, no sé per quin motiu, no es fa gran!!!

L'esperança és el somni de l'home despert. Amb aquesta cita d'Aristòtil, intente obrir un camí cap a l'esperança, sobretot en aquestes dates de Nadal, època  que per a moltes persones s'identifica amb amb el calor, la pau,  l'amor i el relax, però que per altres és un clar sinònim d'asfixia. Hi ha records que pesen com cadenes i ens lliguen al passat produint un gran dolor impregnat d'absències; altres, en canvi ens fan sentir bé  i segurs amb tota la familia al voltant, evocant temps millors, anys d'infantesa i apropament al caliu familiar.

El que és ben cert és que ens adonem clarament del suport rebut i de les persones que hi són i amb les qui ens podem guarir.

Molt sovint aquestos dies ens posem tristos, ens envaeixen situacions desagradables i ens sentim mal. I tot, per mirar tot allò que ens va fer feliços en el passat i que ara enyorem o no tenim. Res millor que mirar cap endavant, mantenir l'esperança i recobrar els sentiments positius del passat, senpre amb una bona projecció cap al present, per a gaudir amb intensitat amb la gent que ens acompanya i ens fa sentir bé.

Desterrem doncs aquella famosa cita que afirmava que qualsevol temps passat fou millor,  i obrim les portes a l'esperança, des de la perspectiva de qui sap somniar despert, com ens aconsella el gran filòsof.

Sempre tindrem un segon tren!!!

La marjal

Foto: Vicente Adam ( El Pouet, Agost 2010)

Flaires d'estiu.

Miratge d'un dia,

flash d'un instant..

Albarracín

Foto: Vicente Adam ( Albarracín, Octubre 2010)

Entre l'arbreda,
esclats multicolors,
ventalls de llum.

On ets?

Foto: Vicente Adam (Palma, Octubre 2010)

Text: Joana Navarro Franco

Punt de llibre de Nadal

Us deixe un punt de llibre amb un dels comentaris que va deixar Olga Xirinacs al post anterior que em va agradar moltíssim. Sols cal clicar sobre la imatge, imprimir-la, doblar-la per la línea del mig i plastificar-la.

Espere que us agrade i us siga útil.

Prec de nadal

Mira com vinc per la nit

del meu poble, del món, sense cants

ni ja somnis, ben buides les mans;

et porto sols el meu gran crit.

...

Infant que dorms, no l'has sentit?

Desperta amb mi, guia'm la por

de caminant, aquest dolor

d'uns ulls de cec dintre la nit.

Salvador Espriu

 Un crit que es deixa sentir molt endins i resalta la buidor de qui se sent mort en vida.

Un clam deseperat i ple de dolor que busca en la foscor una llum que el guie, una ànima bessona amb qui compartir dolors i alegries i fer més suportable l'existència humana.

Crec que és molt addient per aquestes dates on tothom es felicita i es mostra alegre per pur convencionalisme, però que realment poques vegades expressa els veritables sentiments que al seu interior naden en la més trista solitud.

Clar de lluna

Quan la tarda esdevé boirosa

i els núvols em porten tempesta,

escolte un clar de llluna.

L'espill

Hauríem de rellegir aquesta obra mestra de tant en tant. Quan de temps des de que li vaig dedicar el meu estudi!!!
Pobres dones com patiren la misogínia de l'època, sort que Sor Isabel de Villena contraatacà amb la Vita Christie!!!
El cantant és Raimon!!!

Inútilment

Imatge manllevada del blog de F. Puigcarbó

Inútilment,
intente atrapar
el temps entre les mans,
i aturar-lo,
i retenir-lo,
com ninot indultat.
...
Tasca impossible,
la d’aquestes mans,
que ocioses s’entretenen
i ja no reconec,
a la teixidora del temps.

NAVARRO, Joana


El temps, com la sorra d'un rellotge, s'escola entre les mans, el que li queda de joventut indultada (imatge inspirada en el ninot indultat de ser cremat a les falles).

No reconeix la teixidora del temps: no reconeix el pas del temps en el seu cos, se sent una nena encara. Les mans "ocioses s'entretenen" em recorda el Gabriel Ferrater de "Cambra de tardor":"Que lent el món, que lent el món, que lenta/ la pena per les hores que se'n van/ de pressa!".

És un poema molt ric en imatges i connotacions, que en un primer moment només s'intueixen. És una joia, com ho són sempre els seus poemes.

BONALS,Helena

Confessions

Ací, a un costat del teler del record, puc seure una estoneta mentre vaig brodant la rutinària  successió dels dies amb els seus corresponents clarobscurs i me n'adone perfectament de les diferents tonalitats que van adquirint.



Hi ha dies més grisos que altres, però cal pendre nota de tots ells amb la mateixa passió, deixant-nos portar per la roda de la fortuna, que els ha pintat d'un determinat color, atenemt a unes peculiars circumstàncies molt concretes i específiques.



Molt sovint voldríem esborrar de la memòria aquells dies més obscurs, però amb això no aconseguiríem una total harmonia amb nosaltres mateix, ni cap tipus d'equilibri emocional. Crec que allò veritablement important és la lluita diària contra l'oblit, fins i tot contra l'oblit dels fets quotidians perquè contràriament al que hom pensa, també la quotidianitat té la seua especial relevància.



Anote aquest dia com un dels més clars de la meua vida, d'un efecte lluminós tan intens, que fins i tot em transmet fines i subtils flaires primaverals.

Fusió floral,

lleugera i sensual.

Llir i gesmil.