Imagine que seré una més d'entre tants altres que han escollit aquesta novel·la guardonada amb el Sant Jordi en el seu moment i no serà res estrany. A mi, almenys, de tota la gran obra de Monserrat Roig, El temps de les cireres, és la que més m'ha impactat sempre com a lectora, sense menysprear la resta, és clar.
Una novel·la tan sucosa com el seu títol, que com tots ja sabem està tret del poema de Jean Baptiste Clément, que és tot un simbolisme de l'inocent paradís de la infantesa, la primavera de la felicitat, el desig de tothom de que hi arribe el seu temps de les cireres: "Quan vos en serez au temps des cerises / Vous aurez aussi des chagrins d’amour." Ai, les cireres! Tota una sensualitat la d'aquesta fruita que regalima a dolls la suau dolçor en esclatar en la boca com la del brogit del capoll que s'obri al vel d'una nit de blanca rosada. I així el conjunt d'aquesta novel·la que amb la tendresa de l'amor s'enfronta a la negra fenedura i esvoranc del neguit, angoixa i dessassossec del temps en què està ambientada, el temps de posguerra.
Us deixe doncs, aquest xicotet fragment per recordar-la en aquest magnífic homenatge, que ja des de fa uns dies s'escampa pertot arreu de la xarxa.
I també un dibuix genial de Carme Rosanas
I també un dibuix genial de Carme Rosanas
10 comentaris:
Molt matinera, Joana! Ja veuràs com hi haurà més varietat que no pas ens pensem. De moment, el que he pogut anar trobant és ben divers i interessant. Ens espera un dia moooolt llarg!
Moltes gràcies, Joana!
I té raó en Víctor, quina feinada a recollir escrits d'homenatge.
Sobretot ell, que sempre em passa a davant i quan vaig a apuntar-te... ja estàs apuntada. :)
Molt original el vídeo!
Bon apunt Joana! jo he estat un pel més radical,aprofito per saludar-te i abraçar-te.
Un brindis per la Roig!
Un bon record.
Jo vaig comentar El temps de les cireres al meu bloc, no sé si recuperar la ressenya. La teva m'agrada molt.
La veritat és que m'enrecordo molt de la Montserrat Roig quan es va morir: llegia els seus darrers articles amb avidesa, em recorda un moment especial de la meva vida.
Molt bon escric, jo he nat més per la información d'ella.
Un bell homenatge, Joana. Ella ja no hi és, però els seus mots sempre ens faran companyia.
Una abraçada.
L'haig de llegir, i potser sigui amb la que m'inauguri, confesso que no he llegit res d'ella.
Salutacions, Joana.
Se t'hi ha escolat un raig de proesia besllumaire. Se celebra. I res millor que reblir-ho amb el genial dibuix de la Carme Rosanas, com una cirera tan sucosa.
Publica un comentari a l'entrada